Music against poverty

Music against poverty

Bé, no és una solució a la pobresa però tampoc no sembla voler fugir de les rensabilitats polítiques i d'inversió i si en canvi ajuda al debat social i a posar-lo en el punt de mira del joves. Em sembla una bona iniciativa.

La pobresa moral dels líders europeus

La submissió dels polítics europeus al projecte colonialista “per mandat diví” d’Israel està en allò que s’anomena “política real” i, en conseqüència, difícilment cap estat estat de la zona condemnaria les massacres damunt la gran presó de població asfixiada que era Gaza abans de l’acció israeliana i que continuarà sent des d’avui. Per tant, fins aquí tot és “normal”.

Amb una mica de sort serà “la bona gent” independent la que farà els possibles per dur davant la justícia d’alguns països europeus als líders d’Israel que puguin ser identificats com a responsables dels crims de guerra comesos. Fins aquí també tot “normal”.

Allò que no és tan normal és la pobresa moral d’uns líders que aprofiten per fer-se la foto com si haguessin fet alguna cosa positiva en el conflicte. Si havia dues certeses a l’inici de la massacre de Gaza eren: els objectius electorals de la mateixa i la data de 18 de gener com a final del conflicte, simplement perquè l’endemà començaven els actes d’entronament en la presidència dels USA del senyor Barak Obama.
Així doncs, haurem d’entendre que l’entrada en l’agenda de la presència dels presidents Zapatero, Sarkozy, Merkel, Brown y Ban, juntament amb Hosni Mubarak a Sharm el Sheik (Egipte) estaria fins i tot prevista a l’inici de la carnisseria? Quina ha estat la concessió d’Israel? Acceptar una escenificació de converses de pau que permetés la seva explotació publicitària (propagandista) per part dels líders europeus a canvi de permetre els crims de guerra comesos sense un sol gest de condemana (llevat d’algun parlament regional disfuncional)? Vergonya!

La pobresa moral del pro-israelisme

En qüestions de política real segurament cal ser una mica fatalista en la percepció dels errors d’un i d’altre bàndol. Massa tacticisme que impunement i psicopàtica ocasiona sofriment del poble, no d’algunes “víctimes colaterals”, sinó del poble –dels pobles- en el seu conjunt. Per això també segurament estava cantat el trencament de l’alto-el-foc d’Hammas després de tants mesos d’opressió i d’ofegament de la població palestina de Gaza per part d’Israel. I segurament també estava cantat el contraatac israelià, perquè l’”acció-reacció-acció” i el “quant pitjor-millor” formen part de la tàctica, tant d’israelians com de palestins.

Allò que no s’entenia gaire era que Israel no respongués als atacs, però després ja hem vist que sols esperava a fer-ho, en forma de conflicte generalitzat, a pocs dies de les eleccions, i bombardejant escoles i massacrant infants. De tota manera, no s’entenia perquè ho miràvem amb els ulls de l’Europa benestant, però és una estratègia tant vella, que la porten usant les “civilitzacions” que habitaven aquella zona, des de fa quatre mil anys, perquè el terror injustificat no és tan difícil d’oblidar com el terror amb alguna excusa. Aquest darrer permet tenir les poblacions enrocades, donant suport als seus mutus governants i assegurant-los el poder, ja sigui el poder d’Israel o el poder subsidiari, al si de la resistència, encara que uns vagin de demòcrates i es comportin com feixistes i encara que els que potser ho són es comportin com herois del poble.

De tota manera, des de Catalunya sols ens horroritzem per les massacres d’infants i demanem justícia. Ningú demana el triomf d’Hammas ni esborrar Israel llençant els seus habitants al mar. Per això es fa estrany que la pobresa moral dels dirigents psicòpates de la zona s’encomani a alguns del nostres conciutadans, fent-los justificar la tàctica “de matar nens a desenes per error” de l’estat d’Israel. No és una justificació explícita, però ho és implícita en justificar l'actuació d'Israel, com si tal actuació fos la única possible, com si tal actuació fos inevitable, com si no hagués estat perversa en el seu disseny.

Mobilitzacions previstes a nivell nacional:

(afectats per la pobresa moral, absteniu-vos!)

BARCELONA: dissabte 10 de gener a les 17h manifestació a Pl. Universitat.
VALÈNCIA : dissabte 10 de gener a les 18h concentració al Consulat Americà i manifestació el dissabte 17 a les 18h a Pl St. Agustí
PALMA : dissabte 10 de gener manifestació 17h Pl. Espanya. Concentracions cada dia a la Pl Espanya.
GIRONA : dimarts 6 de Gener a les 20h Plç del Vi i dissabte 17 de Gener a les 12h manifestació Pl. Catalunya
CASTELLÓ : Concentració divendres 9 a les 19h a Pl Maria Agustina
TORTOSA : 6 de gener concentració a les 18h a la Pl del Mercat.
MOLINS DE REI: dijous 8 de gener a les 20h a la pl/ de la creu.
MATARÓ : Dijous 8 de gener a les 19h davant de l'ajuntament.
ALACANT : Dimecres 7 de gener a les 20h escales del Jorge Juan
CERVERA : 10 de gener 20:30h concentració Pl. Major i a les 23h concert per Gaza
PREMIÀ DE MAR : concentració divendres 9 de gener a les 20h Pl Ajuntament
BADIA DEL VALLÈS : 8 de gener 18.30h "Tots som de Gaza!"

TARRAGONA : dissabte 10 de gener, a les 17h concentr...

Assisteixo a les Primeres Jornades de Relacions Laborals del Tercer Sector que ha organitzat l’Associació Empresarial de la Iniciativa Social de Catalunya.

En la Taula Rodona sobre el Primer Conveni de Catalunya d’Acció Social amb Infants, Joves, Famílies i d’altres en Situació de Risc he pogut copsar dues dimensions del sindicalisme, ja sigui patronal o social:

1- Les eines: He comprovat com se situa el nou conveni en el procés de superació de la tremenda injustícia que hem sofert durant tants anys els treballadors de l’atenció social a les persones, que hem vist mercantilitzar la nostra feina i precaritzar els nostres salaris per part d’empreses i administracions.

2- Les forces socials: He pogut comprovar per enèsima vegada quins grups socials a Catalunya conflueixen en la dignificació nacional del nostre poble i quines altres no aspiren a ser més que perifèria.


En aquest sentit, la meva enhorabona al Salvador Lara de la CONC de ccoo, amb un discurs clar i català.

I vergonya aliena per al Joan Muntaner, per la part patronal, que després ens ha imposat un discurs en l’idioma del país veí, fent evident que la presència a la sala d’algun visitant madrileny implica la discriminació dels catalans en tota la resta de l’acte. Doncs al pas que anem, i amb la generalització del Tren de Gran Velocitat, sempre hi haurà algun visitant madrileny i això encara acabarà abocant les patronals catalanes a l’abandonament dels trets identitaris del nostre poble.

Tot i això, el nou conveni no solament és un pas en la dignificació dels treballadors sinó també de les condicions d’atenció a la pobresa a Catalunya, a la pobresa en el senti ampli que defineixo en aquest bloc.

Escoltant un debat en un radio francesa sobre la mort de fred de 7 "sense sostre" 6 dels quals a París (ja van 270 "sense sostre" morts aquest anys del total de 100.000 persones que es calcula que dormen al carrer a França), m'ha vingut al cap la conversa amb un amic fa un parell de dies sobre la difícil comparació entre l'extrema misèria que viuen els nens de molts països del tercer mon (per posar l'exemple que usàvem arrel d'un reportatge de la televisió) i els indigents d'aquí. Els d'aquí serien com marquesos en comparació! Però quan veus nens amb nivells tan inhumans de supervivència qualsevol altra cosa sembla insignificant i això no treu que cent mil persones al carrer en una sola regió d'Europa, amb 270 morts en el que va d'any i 7 morts de fred en pocs dies no sigui una vergonya.

Ahir era el dia mundial dels sense sostre

Ahir era el dia mundial dels sense sostre...
El que està pelat de fred ara mateix al meu costat no deu haver anat a la
celebració! Beus? No, Fumes? No. Afegeix: "tampoc no menjo, i és que amb
la construcció vaig estar amunt i avall guanyant força diners però sense
arrelar-me, i ara amb la crisi ni estic empadronat, ni tinc família, ni sé
treballar en res més, ni he pogut pagar l'hostal aquest mès, i estant a
carrer no afaitar-me, dutxar-me i canviar-me de robar, per tant encara és
més difícil trobar feina. D'aquí a uns dies potser començaré a beure per
treure'm el fred de sobre i també la frustració...!"

Qui dorm al carrer?

He sortit satisfet de l’acte de l’Obra Social Caixa Catalunya de presentació del llibre que recull els resultats d’aquella prospecció que vam fer a BCN de persones sense sostre. El llibre està dedicat a la memòria de Rosario Endrinal, cosa que em colpeix perquè vaig ser dels darrers a atendre-la uns dies abans de ser assassinada de forma tan cruel i perquè avui han estat condemnats els joves autors del crim.

A més, a l’acte no tots els assistents eren responsables d’entitats, sinó que també hi havia una bona colla de persones de “a peu” com jo.

Les explicacions de Pedro Cabrera són, igual com la seva investigació, igual que la seva persona, d’una gran qualitat intel·lectual (malgrat que involuntàriament ho posés en qüestió una de les assistents a l’acte –no sé si periodista- que ha fet després preguntes en espanyol, insinuant que “potser no entendria el català”).

Com els meus blocs van d’anècdotes, hi ha altres coses que m’han cridat l’atenció i elements que puc incorporar a la meva reflexió. Per una banda que els resultats no orientaran canvis en la gestió del problema atès que només fan que corroborar les hipòtesis dels que coneixem el tema i –com a dit en Ricard Gomà- confirmen el Pla Municipal i les estratègies actuals. Per altra banda, que es nota la feina feta fins ara en prevenció a Barcelona i el treball en xarxa amb les entitats.

I també que si podem presumir més que altres capitals europees, com Madrid, també haurem de reconèixer que d’altres, com Londres, ens passen la ma per la cara, o sigui que encara hi ha marge d’esforç i errors per reconèixer, i un d’ells, que els oradors han esquivat hàbilment, és el problema afegit dels Títols de transport (quan a algú li diuen: “avui aquí no hi ha lloc per dormir, vés a l’equipament de l’altra punta de la ciutat a provar sort!) perquè són font d’angoixa, i les multes als que no poden pagar el trajecte de metro no faciliten precisament la integració. I que una cosa no treu l’altra, perquè l’aposta per serveis normalitzadors i de qualitat no treu que poguem ser deficitaris en albergs simples de baixa exigència per a persones que no estan en situació de Pla de Treball.

Semblen obvietats, però la història catalana està plena de glòries molt lluents però amb peus de fang. Per tant cal no adormir-se! En aquest sentit celebro les propostes d’acció transversal entre molts, entre serveis socials, psiquiatria, drogodependències, justícia... perquè, com ha dit Pedro Cabrera, la pobresa és econòmica, és laboral, és judicial...!

Mohammed versus Antonio

Mohammed és paleta i Antonio també, ambdós han quedat en atur degut a la crisi que ens afecta i ambdós cobren el mateix sou que, per cert, gairebé dobla el meu. L'esposa d'Antonio fa neteja domèstica i la de Mohammed també. Ambdós tenen fills petits i han vist com s'ha desbordat la seva hipoteca deixant-los en la pobresa i la incertesa de poder mantenir un sostre. Ni Mohammed pensa tornar a Tanger ni Antonio pensa tornar al seu poble de Sevilla. L'única diferència és que aquest Mohammed genèric, idèntic a molts que he conegut, s'està bellugant de forma frenètica buscant qualsevol tipus de feina, fent gestions per a embarcar-se en un negoci, treballant a estones en treballs agraris, ajudant a descarregar els camions que fan el repartiment pels comerços del barri, oferint-se a tots els tallers i fabriquetes ...però compte! de moment rebutja qualsevol sou que no dobli el meu. En canvi l'Antonio genèric no es belluga gaire; creu equivocadament que l'altre troba feines perquè les accepta a un preu indecent i ell no està disposat a passar per això, i quan veu que la família se'n ressenteix s'excusa amenitzan-los amb un discurs xenòfob contra l'altre. Suposo que és la història de les civilitzacions, els més forts han fet el gran viatge, que també els ha enfortit, i conserven l'empenta, però els seus fills, o aquells que ho van immigrar de xics i han crescut estables, s'han afeblit fins a nivells molt depenents.

El Clam, fins el 4 de maig

Encara hi ha temps fins el dia 4 per qui no hagi anat encara a Navarcles al Festival Internacional de Cinema Solidari. Els temes principals seran ‘Llatinoamèrica: present i futur’ i ‘Prostitució i comerç sexual’.

Som a punt de col·lapse dels nostres serveis socials

video:
http://www.vilaweb.tv/?video=5217

article:
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2818822

Elisenda Paluzie: 'Som a punt de col·lapse dels nostres serveis socials'
Entrevista amb els economistes Elisenda Paluzie i Ramon Tremosa sobre la publicació de les balances fiscals i el nou model de finançament
L'actual sistema de finançament ha portat al caire del col·lapse els serveis socials del Principat, segons l'economista Elisenda Paluzie, que en aquesta entrevista amb VilaWeb TV sosté que el debat sobre la publicació de les balances fiscals pot distreure'ns de l'objectiu més important: canviar el model de finançament. En canvi, Ramon Tremosa, en aquesta altra entrevista, considera primordial que es facin públiques les balances fiscals i els criteris de càlcul perquè s'ajustin a la realitat.
El compromís de Zapatero de publicar les balances fiscals abans de dos mesos ha reobert el debat sobre els criteris de càlcul d'aquestes balances. Ara, Elisenda Paluzie creu que, sigui quin sigui el criteri aplicat, és clar que el dèficit fiscal és enorme, sobretot a Catalunya i a les Illes, i també al País Valencià. Les xifres són molt altes: segons aquest informe del BBVA, publicat l'any passat, el dèficit fiscal de Catalunya és d'11.000 milions d'euros; segons aquest estudi (pdf) de la Fundació Irla, de més de 18.000 i, segons estimacions fetes per l'economista, el dèficit pot devia arribar a 22.000 milions el 2007. Segons Paluzie la discussió ha de centrar-se en el model de finançament, que segons l'estatut ha de definir-se abans del 9 d'agost d'enguany, perquè el que hi ha ara és del tot insuficient. El model actual de finançament té, com a principal variable, les dades de població (nombre d'habitants) corresponents al 1999. A més, la Generalitat de Catalunya té un greu problema de liquiditat. 'Amb la crisi immobiliària, la Generalitat ha vist com es reduïen significativament els ingressos, de manera que hi ha hagut retallades del pressupost d'enguany en algunes conselleries', explica Paluzie. Però per a poder negociar un model de finançament també cal que les balances fiscals es facin públiques i que es computin de tal manera que reflecteixin la realitat, segons Ramon Tremosa. 'No reconèixer el dèficit fiscal del nostre país farà que tot nou model de finançament sigui inestable i que no resolgui el problema que tenim', diu

Per fi els resultats del PAC 2008

La nit del 12 al 13 de març es van comptabilitzar un total de 658 persones en situació de sense sostre a Barcelona. Aquest recompte va ser possible gràcies a la massiva participació de voluntaris, que van respondre a la crida efectuada per Caixa Catalunya i la Xarxa d’Atenció de Persones Sense Sostre de la Ciutat de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona. Així, es va comptar durant aquella nit amb la participació de 708 persones que, de forma totalment voluntària, van pentinar tots els districtes de la ciutat.

La Fundació Arrels ajuda els sense sostre

Blair cobrarà entre 200.000 i 300.00 dòlars per una conferència al Palau de Congressos de Catalunya

Blair cobrarà entre 200.000 i 300.00 dòlars per una conferència al Palau de Congressos de Catalunya

Entre 200.000 i 300.000 dòlars són els diners que cobrarà l'exprimer ministre britànic, Tony Blair, per impartir una conferència de tan sols mitja hora. Bé, això i un afegit de mitja hora més per respondre preguntes. En total, 60 minuts d'intervencions que li suposaran una bona injecció per al seu compte corrent. L'escenari, en aquesta ocasió, serà el Palau de Congressos de Catalunya. En concret, dilluns a les 19 hores. Hi ha convidades unes 2.000 personalitats, entre les quals destacats polítics, empresaris i executius.
Això sí, Blair ja ha pactat que l'organització no faci difusió informativa del contingut de la seva xerrada. És a dir, entre 200.000 i 300.000 dòlars i no sabrem de què haurà parlat. Primer, mitja hora d'intervenció i després 30 minuts més per respondre les pregutnes que li faran el director general de La Caixa, Juan María Nin; el president del Cercle d'Economia, José Manuel Lara; el president de Vueling i exministre d'Afers Estrangers, Josep Piqué; i el president del Consell General de la Corporació Mondragón, José María Aldecoa.
A banda, a l'acte hi assistiran la Infanta Cristina; la presidenta de la comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre; l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol; i el president de CiU, Artur Mas, entre d'altres. Qui no hi anirà és el president de la Generalitat, José Montilla, atès que des de fa temps tenia programada una visita a l'Ateneu Barcelonès en companyia del seu president, l'arquitecte Oriol Bohigas. Després de la conferència, Blair soparà amb unes tres-centes d'aquestes personalitats a l'hotel Joan Carles I.
La multinacional nord-americana EDS, la firma de recerca de directius Seeliger y Conde, el bufet d'advocats Cuatrecasas, el grup d'instal·lacions Abantia i la consultora immobiliària Newland són els organitzadors de l'acte. Algunes d'aquestes companyies ja van organitzar una conferència de les mateixes característiques l'octubre del 2001 amb l'expresident nord-americà Bill Clinton.

http://www.3cat24.cat/noticia/269250/catalunya/Blair-cobrara-entre-200000-i-30000-dolars-per-una-conferencia-al-Palau-de-Congressos-de-Catalunya

Un 18% de la població de Catalunya viu per sota el llindar de la pobresa

Barcelona
Un 18% de la població de Catalunya viu per sota el llindar de la pobresa

Un de cada cinc catalans és pobre. Així ho reflecteixen els estudis que apunten que un 18% de la població de Catalunya viu sota el llindar de la pobresa. Davant d'aquestes xifres, la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social, que agrupa 2.000 organitzacions no governamentals catalanes, reclama al govern un pla d'inclusió social que redueixi la pobresa i eviti les situacions de marginalitat. Les ONG també demanen un millor finançament amb la reforma del sistema d'assignació tributària del 0,7 per cent de l'IRPF.
Cal un pla per integrar els pobres. Aquesta és la conclusió de les ONG que es dediquen a assistir les persones per sota del llindar de la pobresa. Segons ha explicat a Catalunya Informació el president de la Taula del Tercer Sector Social, Carles Barba, igual que calen pactes empresarials o d'infraestructures, es necessita una estratègia comuna per eradicar la marginació. Barba també reclama més agilitat en l'aplicació de la llei de serveis socials, que va entrar en vigor l'1 de gener. D'altra banda, la Taula d'Entitats insisteix que cal reformar el sistema tributari perquè les ONG catalanes reben menys diners dels que aporten els seus ciutadans a través de la declaració de la renda. El 18% de la població malviu per sota del llindar de la pobresa, però la xifra encara augmenta més si es tenen en compte totes les persones que algun cop han patit aquesta situació. Llavors es pot dir que un de cada quatre catalans és o ha estat pobre algun cop.

pac 2008

Ja m'he despertat. Ahir fins les tantes pels carrers en el recompte pac 2008. La gent s'ho va passar bé encara que potser no vam trobar tanta gent com imaginàvem. Millor!